Context abans de forma
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
——
Dissenyador WordPress freelance: WordPress a mida amb una base editorial clara perquè l’equip el pugui mantenir i fer créixer.
WordPress
L’enfocament es defineix abans de convertir-lo en pantalles.
El projecte parteix de la decisió que la presència digital ha de facilitar, de la informació que la sosté i de l’operativa que l’equip necessita mantenir. D’aquesta manera, disseny i tecnologia responen a una necessitat concreta.
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
Navegació, contingut i accions es plantegen segons les preguntes que apareixen durant el recorregut.
El sistema es prepara perquè l’equip el pugui mantenir i ampliar amb criteri.
Estratègia, contingut, disseny i implementació s’ordenen al voltant del context de l’organització. Les decisions es documenten perquè l’equip disposi d’una base clara per publicar, mantenir i evolucionar el projecte.
A mida no vol dir programar de zero el que WordPress ja resol. Vol dir que el tema és propi, que els tipus de contingut responen al vostre negoci i no als d’una demo, i que cada camp de l’editor existeix perquè algú l’utilitzarà. El nucli, la gestió d’usuaris, les revisions o el sistema de mitjans s’aprofiten tal qual: són bons i fa vint anys que estan provats. El que es construeix és la capa on una empresa es diferencia d’una altra.
Una plantilla de mercat surt per seixanta euros i sembla un estalvi evident. El cost apareix després: ve preparada per a qualsevol negoci, així que porta funcions que no fareu servir però que carreguen igual, i la seva estructura imposa decisions que haurien de ser vostres. Quan el catàleg creix o cal connectar un CRM, s’acaba lluitant contra el tema en comptes de contra el problema. Per validar alguna cosa petita i ràpida és una opció legítima; per a una web que ha de durar cinc anys, surt cara.
Optimitzar al final consisteix a treure pes a una cosa que ja està construïda, i sempre es queda a mitges. Decidir abans consisteix a fixar un pressupost de pes alhora que la retícula: quantes tipografies, què fa cada script de tercers, quines imatges se serveixen i en quin format. Fet així, no cal una fase d’optimització, perquè la web neix lleugera. I les millores posteriors es mesuren sobre el recorregut que importa, no sobre una puntuació abstracta.
No cal tenir-ho resolt: cal tenir-ho reunit. La web actual, a qui us adreceu, què oferiu, quins materials existeixen i qui decideix. A la primera fase se separa el que bloqueja del que es pot resoldre mentre es construeix.
Per recorreguts i decisions, no per nombre de pantalles. Es concreta què ha de poder fer una persona, quin contingut ho sosté i què queda fora d’aquesta fase, i això és el que es pressuposta.
Menys del que es tem, però en moments concrets. Calen dues o tres sessions de decisió i accés a qui coneix el negoci. La resta avança sense reunions de seguiment que no decideixen res.
Es revisen els recorreguts que importen en mòbil i escriptori, els formularis, la velocitat real, l’accessibilitat i el que canvia de lloc respecte de la web anterior. La revisió surt de l’abast, no d’una llista genèrica.
Per la qualitat de les consultes que arriben i pel que l’equip aconsegueix fer sol. Una pujada de visites sense millors converses no és una millora, i convé dir-ho abans de començar.
Queda documentat com s’edita cada cosa i una llista prioritzada del que es va deixar per més endavant. A partir d’aquí, o ho porta l’equip o s’acorda un seguiment per fases.
Una selecció de treballs amb context, decisions i resultat.
Explica’ns en quin punt esteu i valorarem el millor enfocament per al projecte.
