Context abans de forma
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
Disseny de catàlegs que fan llegible un producte complex i ajuden l’equip de vendes a mantenir una conversa més ben preparada.
Editorial
L’enfocament es defineix abans de convertir-lo en pantalles.
El projecte parteix de la decisió que la presència digital ha de facilitar, de la informació que la sosté i de l’operativa que l’equip necessita mantenir. D’aquesta manera, disseny i tecnologia responen a una necessitat concreta.
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
Navegació, contingut i accions es plantegen segons les preguntes que apareixen durant el recorregut.
El sistema es prepara perquè l’equip el pugui mantenir i ampliar amb criteri.
Estratègia, contingut, disseny i implementació s’ordenen al voltant del context de l’organització. Les decisions es documenten perquè l’equip disposi d’una base clara per publicar, mantenir i evolucionar el projecte.
Un catàleg ben fet respon a les preguntes en l’ordre en què apareixen durant una conversa comercial: què és, per a què serveix, en què es diferencia, quines mides hi ha, què necessito saber abans de demanar-lo. Quan l’ordre és aquest, el comercial s’hi pot recolzar en comptes de disculpar-se’n. Quan el catàleg està ordenat per famílies internes de l’empresa, el client no hi troba res i la conversa se sosté igual sobre la memòria del venedor.
El problema real del disseny de catàlegs és que cal encabir moltes dades sense que la pàgina es torni il·legible. Es resol amb jerarquia, no traient informació: un nivell de lectura ràpida per a qui fulleja, un altre de detall per a qui compara i una taula per a qui ja ha decidit. Els tres conviuen si la retícula està pensada per a això. Reduir la lletra fins que hi cap tot és la solució que produeix catàlegs que ningú fa servir.
Un catàleg sol necessitar versió impresa, PDF per enviar per correu i de vegades contingut a la web. Produir-los per separat garanteix que d’aquí a sis mesos diguin coses diferents. Dissenyar des d’una estructura comuna, amb les dades en un sol lloc, permet generar les tres versions i actualitzar-les sense refer la feina. Quan el catàleg canvia cada temporada, això deixa de ser una comoditat i passa a ser l’única manera sostenible.
Saber a qui voleu semblar diferents i per què. Ajuda reunir el que ja existeix (encara que no agradi), on s’aplica avui la marca i quines peces cal produir sí o sí aquest any.
Per aplicacions, no per nombre de propostes. S’acorda on ha de funcionar la identitat —suports, mides, materials, qui l’aplicarà— i d’aquí surt què cal dissenyar i què cal documentar.
Poques i argumentades. Presentar sis camins sense criteri trasllada la decisió al client sense donar-li eines. Es presenta una direcció defensada i les variants que de debò estaven en joc.
Provant-la on s’ha d’utilitzar: en petit, a una sola tinta, sobre fotografia, en una pantalla i en el material que ja existeix. Una marca que només funciona a la presentació no està acabada.
Per si l’organització pot aplicar-la sense preguntar i per si es reconeix sense llegir el nom. Totes dues coses es veuen els mesos següents, no a la reunió de lliurament.
Arxius oberts i tancats, un manual proporcionat a la mida de l’empresa i les plantilles del que s’utilitza cada setmana. Un PDF de cent pàgines que ningú obre no és un lliurament.
Una selecció de treballs amb context, decisions i resultat.
Explica’ns en quin punt esteu i valorarem el millor enfocament per al projecte.