Context abans de forma
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
Dissenyador gràfic freelance a Barcelona: identitats i peces de marca reconeixibles, aplicables i capaces de durar fora d’una presentació.
Disseny gràfic
L’enfocament es defineix abans de convertir-lo en pantalles.
El projecte parteix de la decisió que la presència digital ha de facilitar, de la informació que la sosté i de l’operativa que l’equip necessita mantenir. D’aquesta manera, disseny i tecnologia responen a una necessitat concreta.
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
Navegació, contingut i accions es plantegen segons les preguntes que apareixen durant el recorregut.
El sistema es prepara perquè l’equip el pugui mantenir i ampliar amb criteri.
Estratègia, contingut, disseny i implementació s’ordenen al voltant del context de l’organització. Les decisions es documenten perquè l’equip disposi d’una base clara per publicar, mantenir i evolucionar el projecte.
Una peça gràfica es jutja per on acaba: un catàleg que un comercial deixa damunt d’una taula, una etiqueta en un lineal a metre i mig, una identitat que aplicarà algú que no era a la reunió. Dissenyar mirant aquell destí canvia decisions concretes —mides mínimes, nombre de tintes, com es comporta sobre fotografia— i produeix feina que aguanta fora de la presentació. Bona part del disseny gràfic que es veu a Barcelona està resolt per a la pantalla on es presenta i no per a on s’ha de fer servir.
Separar marca i web en dos proveïdors té un cost que apareix sempre: la identitat es dissenya sense pensar en pantalla i la web acaba interpretant-la com pot. Treballar-ho junt permet decidir alhora la tipografia que funciona impresa i en cos petit, la paleta que compleix contrast, i com es comporta el logotip quan només hi ha trenta píxels d’alçada. No és una qüestió d’estil: és evitar que la marca signifiqui dues coses diferents segons el suport.
Poc material i una conversa honesta. El que ja existeix encara que no us agradi, on s’aplica avui la marca, quines peces cal produir sí o sí aquest any i a qui voleu semblar diferents. Amb això es pot plantejar un abast realista. Sense això, qualsevol pressupost és una estimació a cegues que es corregirà a l’alça a mitja feina, que és exactament el que ningú vol.
Saber a qui voleu semblar diferents i per què. Ajuda reunir el que ja existeix (encara que no agradi), on s’aplica avui la marca i quines peces cal produir sí o sí aquest any.
Per aplicacions, no per nombre de propostes. S’acorda on ha de funcionar la identitat —suports, mides, materials, qui l’aplicarà— i d’aquí surt què cal dissenyar i què cal documentar.
Poques i argumentades. Presentar sis camins sense criteri trasllada la decisió al client sense donar-li eines. Es presenta una direcció defensada i les variants que de debò estaven en joc.
Provant-la on s’ha d’utilitzar: en petit, a una sola tinta, sobre fotografia, en una pantalla i en el material que ja existeix. Una marca que només funciona a la presentació no està acabada.
Per si l’organització pot aplicar-la sense preguntar i per si es reconeix sense llegir el nom. Totes dues coses es veuen els mesos següents, no a la reunió de lliurament.
Arxius oberts i tancats, un manual proporcionat a la mida de l’empresa i les plantilles del que s’utilitza cada setmana. Un PDF de cent pàgines que ningú obre no és un lliurament.
Una selecció de treballs amb context, decisions i resultat.
Explica’ns en quin punt esteu i valorarem el millor enfocament per al projecte.