Context abans de forma
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
——
Disseny web industrial per a fabricants i distribuïdors: catàleg tècnic, xarxa comercial i operativa explicats amb la precisió que exigeix una venda B2B llarga.
Sector
L’enfocament es defineix abans de convertir-lo en pantalles.
El projecte parteix de la decisió que la presència digital ha de facilitar, de la informació que la sosté i de l’operativa que l’equip necessita mantenir. D’aquesta manera, disseny i tecnologia responen a una necessitat concreta.
Proposta, públic, contingut i objectius s’ordenen abans de fixar una direcció visual.
Navegació, contingut i accions es plantegen segons les preguntes que apareixen durant el recorregut.
El sistema es prepara perquè l’equip el pugui mantenir i ampliar amb criteri.
Estratègia, contingut, disseny i implementació s’ordenen al voltant del context de l’organització. Les decisions es documenten perquè l’equip disposi d’una base clara per publicar, mantenir i evolucionar el projecte.
La majoria de webs industrials classifiquen la gamma igual que la classifica la fàbrica: per família de producte, per línia de muntatge, per divisió històrica. El client no hi busca així. Busca pel problema que ha de resoldre, pel sector on treballa o per una especificació concreta que li han demanat complir. Reorganitzar el catàleg per aplicació —i deixar la classificació interna com a segona via d’entrada— és el canvi que genera més consultes qualificades, i normalment no obliga a tocar cap producte.
És el patró més repetit del sector: la informació que de debò decideix la compra —mides, materials, toleràncies, potències, normativa que compleix— és dins d’un catàleg en PDF de quaranta pàgines. Això vol dir que Google no la troba, que no es pot filtrar i que el tècnic ha de descarregar un fitxer per comprovar una xifra. Publicar aquestes dades com a contingut, amb la seva taula i el seu cercador, i mantenir el PDF com a descàrrega complementària, és el que converteix una web d’aparador en una eina de prevenda.
En una venda industrial la segona pregunta, després de si el producte encaixa, és qui se’n fa càrrec. Cobertura geogràfica, delegacions, distribuïdors autoritzats, terminis de servei i suport postvenda solen estar repartits entre una pàgina de contacte i un mapa desactualitzat. Quan aquesta informació apareix on sorgeix el dubte —a la fitxa, a la pàgina de sector, al costat del formulari— el comercial deixa de rebre preguntes d’ubicació i comença a rebre peticions d’oferta.
El material que ja teniu i una idea honesta de qui visita la web i amb quin dubte. En aquest sector el contingut pesa més que la plantilla, i sol ser el que marca el calendari.
Es parteix de les decisions que pren el vostre públic abans de contactar i es construeix la web al voltant. L’abast surt d’aquí, no d’una llista de seccions estàndard del sector.
Gairebé sempre, i convé pressupostar-la des del principi. En aquest terreny la fotografia pròpia és el que diferencia de debò; el banc d’imatges fa que dos competidors semblin la mateixa empresa.
Amb els recorreguts que de debò s’utilitzen en aquest sector i al dispositiu des del qual arriben, que sol ser el mòbil i amb pressa. Es revisen també les dades que cal mantenir al dia.
Per consultes més ben preparades: gent que arriba sabent què oferiu i preguntant el que toca. Aquest és l’indicador que nota l’equip abans que cap gràfica.
Queda resolt qui actualitza què i amb quina freqüència, perquè en aquest sector el contingut caduca. Si cal, s’acorda un seguiment per temporades.
Una selecció de treballs amb context, decisions i resultat.
Explica’ns en quin punt esteu i valorarem el millor enfocament per al projecte.
