Les tendències en disseny gràfic per al 2027 que m’interessa seguir tenen una cosa en comú: aprofiten un recurs visual per construir una personalitat. Lletres amb caràcter, il·lustracions que expliquen una història, imatges que es mouen i papers que venen ganes de tocar. Hi ha molt de terreny per jugar. I unes quantes ocasions per deixar de resoldre totes les marques amb la mateixa recepta.

A les tendències gràfiques del 2020 i les del 2021 ja hi havia tipografia, il·lustració i ganes d’experimentar. Recupero aquell esperit amb vuit direccions que considero interessants per preparar nous projectes. 2027 és l’edició d’aquesta selecció, construïda amb treballs publicats el 2025 i el 2026. Les dates i els crèdits acompanyen cada referència. El fil del recorregut és la meva lectura com a dissenyador: quines decisions mereixen una segona mirada i què en podríem fer.

Si busques un recorregut per projectes complets, pots començar pels millors dissenys gràfics 2027. Aquí desmuntaré una mica la joguina: què fa cada recurs, on pot tenir sentit i què revisaria abans de portar-lo a una identitat, una campanya o una publicació. Anem a les imatges.

1 Tipografia que construeix personalitat

Una lletra pot ordenar una pàgina, però també pot donar veu a una marca abans que digui una paraula. Aquesta segona funció és la que m’interessa explorar per al 2027. Hi ha lloc per a caràcters amples, serifes inesperades, talls geomètrics i combinacions que deixen una petita tensió al conjunt. La tipografia pot assumir part de la feina expressiva que de vegades descarreguem en una fotografia decorativa.

IULI, una plataforma de gestió financera del Brasil, serveix per observar aquesta tria. Brenno Ícaro i el seu estudi ÍCARUS documenten una identitat amb PP Neue Machina com a família principal i Acid Grotesk com a complement. Al logotip, el gest inclinat i els talls de les lletres introdueixen una tensió que es reconeix de seguida. Els titulars i els textos tenen altres ritmes. El verd molt viu pot apujar el volum; les bases fosques i neutres deixen lloc a la informació. Una empresa financera també pot tenir una veu visual amb espurna.

IULI. Brenno Ícaro / ÍCARUS Studio & CO. Projecte 2026; publicat el 24 de març. Identitat i crèdits a Behance.

Firma IULI amb lletres de caràcter i símbol geomètric verd sobre fons neutre
El nom IULI reuneix formes de lletra amb personalitat en una firma compacta. Disseny de Brenno Ícaro / ÍCARUS.
Família PP Neue Machina amb pesos i caràcters utilitzada en la identitat IULI
La família principal es presenta amb diferents pesos i caràcters.
Tipografia complementària Acid Grotesk de la identitat IULI
La tipografia complementària permet construir altres nivells d’informació.

Per a una marca, l’aprenentatge és en el repartiment de funcions. Un titular de campanya pot tenir un gest més exagerat que el text d’un contracte o el contingut d’una interfície. Un nom curt admet decisions que potser una frase de disset paraules no aguanta. Quan tot vol ser protagonista, es munta una petita baralla dins de la pàgina. Convé triar qui parla més fort i qui fa que el missatge s’entengui.

Com ho provaria: primer dissenyaria el nom, un titular curt i un de llarg, un paràgraf i una fitxa amb xifres. Després els miraria en mòbil i en una impressió petita. La prova ajuda a descobrir signes que es confonen, espaiats que es trenquen o pesos massa fins. També revisaria les llicències i els caràcters disponibles abans d’enamorar-me d’una font. La lletra més espectacular del tauler serveix de ben poc si no escriu bé el nom del teu client.

És una direcció especialment útil quan les paraules són una part central de la identitat: publicacions, serveis professionals, cultura o marques amb una veu verbal recognoscible. En una identitat corporativa, pot esdevenir un recurs que l’equip fa servir cada dia, des d’una proposta fins a una peça per a xarxes.

2 Gràfica que neix pensant en moviment

Hi ha composicions que troben el caràcter quan canvien de mida, entren en escena o es transformen. M’interessa dissenyar aquesta seqüència des del principi del projecte, al costat de la versió estàtica. Una marca pot reconèixer un ritme propi igual que reconeix un color. De vegades n’hi ha prou amb una aparició ràpida seguida d’una pausa; d’altres, una transició entre formes permet explicar millor la idea.

Les aportacions de Johannes Walenta a DEMO Design In Motion Festival 2025 mostren un altre context: les pantalles urbanes. La publicació reuneix dues animacions 3D, una de les quals feta amb Luis Janssen, i fotografies de les peces al carrer i en estacions. L’entorn té edificis, trànsit, senyals i persones. La imatge s’ha de fer lloc dins d’aquest paisatge, amb una silueta i una relació de colors que aguantin la distància.

Contribucions de Johannes Walenta a DEMO 2025; col·laboració amb Luis Janssen en l’animació del cotxe. Fotografies i vídeo de Harley Bainbridge, Jonas Dahlke i Ton Verhees. Publicat l’11 de març del 2025. L’animació del logo del festival i el so s’acrediten a Studio Dumbar. Projecte complet.

Peça animada de Johannes Walenta presentada en una pantalla urbana de DEMO 2025
Una de les peces de Walenta vista al seu suport urbà durant DEMO 2025.
Personatge 3D sobre fons blau en una pantalla d'estació durant DEMO 2025
El personatge manté una silueta clara sobre un fons blau.
Peça 3D del cotxe de Johannes Walenta i Luis Janssen presentada a DEMO 2025
L’animació del cotxe, feta amb Luis Janssen, comparteix aquest escenari d’exhibició.
Vídeo original publicat per Johannes Walenta. Permet veure les seqüències i la seva relació amb les pantalles.

L’aplicació per a una empresa pot ser més continguda. Un símbol que es desplega, una dada que apareix de manera ordenada o un titular que revela una paraula important ja tenen una funció. No cal convertir cada publicació en una petita pel·lícula. Sí que cal decidir durada, entrada, sortida i quina imatge queda quan la peça s’atura.

Com ho provaria: plantejaria una seqüència de tres moments: presentar, transformar i tancar. Després triaria un fotograma que funcionés tot sol. Miraria la peça sense so, comprovaria les versions vertical i horitzontal i prepararia una alternativa estàtica. Si hi ha una web pel mig, també revisaria la preferència de moviment reduït. Una animació que depèn que tothom esperi fins a l’últim segon té pendent una conversa amb l’atenció real.

3 Il·lustració que desenvolupa un univers

Una il·lustració pot convertir-se en el món d’una publicació: portada, interiors, guardes, petits detalls i peces de presentació. M’interessa aquesta continuïtat per als projectes del 2027 perquè permet crear una experiència recognoscible en diverses trobades. El dibuix pot explicar un tema, evocar una atmosfera i donar un caràcter específic a un suport físic.

L’edició de col·leccionista de New Moon reuneix la feina de Maggie Enterrios i Widakk Design Studio, amb direcció d’art de Jenny Kimura. El projecte, publicat el setembre del 2026, presenta una edició de Little, Brown Books for Young Readers / Hachette Book Group. La il·lustració botànica de la coberta i el lettering es despleguen per diferents parts del llibre; els talls il·lustrats s’acrediten a Diana Dworak.

New Moon Deluxe Collector’s Edition. Il·lustració de coberta de Maggie Enterrios; lettering, guardes i obertures de Widakk Design Studio; direcció d’art de Jenny Kimura; talls de Diana Dworak. Publicat el 10 de setembre del 2026; edició anunciada per a l’octubre del 2026. Projecte editorial i crèdits.

Coberta blava de New Moon amb il·lustració botànica de Maggie Enterrios i lettering de Widakk
La coberta de New Moon integra flors, lettering i un fons blau profund.
Estoig il·lustrat de New Moon amb flors i lettering daurat
L’estoig continua el llenguatge botànic i canvia la relació de color.
Pàgina interior il·lustrada de New Moon amb lletres i motius botànics
La il·lustració i les lletres també arriben a l’interior de l’edició.

Els motius botànics envolten la coberta i tornen a la pàgina de títol amb un altre tractament. A fora hi ha color i densitat; a dins, el mateix món es dibuixa amb una tinta sobre paper clar. Aquest canvi d’intensitat és preciós: obrir el llibre produeix una nova escena sense trencar-ne el parentiu. M’enduria aquesta idea a una col·lecció pròpia, alternant peces exuberants i d’altres més contingudes. La continuïtat també es pot construir deixant respirar una il·lustració.

La il·lustració té, a més, un avantatge expressiu: permet mostrar coses que una fotografia no resoldria de la mateixa manera. Pot condensar diverses idees, exagerar una proporció o construir un lloc imaginari. Aquesta llibertat mereix una direcció d’art clara. Un dibuix molt complex pot necessitar una composició senzilla al voltant perquè la peça respiri i el títol conservi el lloc.

Com ho provaria: definiria tres motius centrals, una paleta i dos nivells de detall. Després dissenyaria una peça gran i una de petita. Si el llenguatge desapareix en reduir-lo, en prepararia una versió simplificada. Per a una marca amb publicacions freqüents, també acordaria com creixerà la biblioteca d’il·lustracions. Una identitat que només pot produir una portada extraordinària necessita més feina per convertir-se en un sistema quotidià.

4 Sistemes visuals que admeten variacions

Una marca publica missatges nous, canvia de temporada i fa servir suports amb proporcions diferents. Per això m’interessa la flexibilitat com a direcció de disseny. Un sistema pot mantenir regles recognoscibles i deixar que cada peça tingui alguna cosa pròpia: un color secundari, una altra escala, un motiu que es desplaça o una fotografia que ocupa una altra zona.

MULPURE, un restaurant costaner de Gijang, a Busan, té una identitat documentada per Manual Graphics. La presentació identifica el treball com un projecte del 2025, publicat el març del 2026. Les quatre cartes de temporada comparteixen un format estret, una capçalera i un bloc verd de benvinguda; les grans formes i els fons canvien al voltant. El taronja, el marró i el verd també es troben amb la fotografia de l’espai. La variació es veu d’un cop d’ull sense convertir cada carta en una marca nova.

MULPURE Identity Experience Design. Manual Graphics. Projecte 2025; publicat el 23 de març del 2026. Sistema complet a Behance.

Carta de MULPURE sobre un plat amb taronja, verd i motiu gràfic de temporada
La carta de MULPURE combina un fons taronja, un motiu gràfic i una peça verda superposada.
Quatre menús estacionals de MULPURE amb estructura compartida i colors diferents
Les versions de temporada conserven una estructura que permet reconèixer la família.
Detall tipogràfic i cromàtic d'una carta de MULPURE
La tipografia i els colors mantenen continuïtat en el detall del menú.

Miraria les quatre cartes juntes abans de triar-ne la preferida. La capçalera ocupa una posició semblant, el text conserva la jerarquia i les formes àmplies permeten variar la superfície. Hi ha diferència entre dissenyar quatre peces boniques i dissenyar una regla que admeti la cinquena. En un restaurant, aquesta cinquena podria arribar amb plats nous i un nom de temporada molt més llarg. Convé tenir-la al cap mentre encara juguem amb les primeres.

Per portar-ho a una carta pròpia, fixaria les zones de nom, plats i preus i reservaria una zona expressiva per a les variacions. Després provaria un menú curt i un altre amb descripcions llargues. El mateix principi pot passar a les publicacions de temporada o a una pàgina de la web: quina informació s’ha de trobar sempre al mateix lloc i quina part pot sorprendre. Aquí comença a veure’s si el sistema té recorregut quan el contingut deixa de col·laborar amb nosaltres.

Com ho provaria: dissenyaria sis peces amb continguts reals de llargades diferents. N’afegiria una amb una fotografia difícil i una altra amb molta informació. Si només funciona quan el títol té tres paraules i la imatge és perfecta, falten regles. El resultat hauria d’incloure exemples i arxius que l’equip pugui utilitzar, a més d’una presentació bonica. Aquí és on el sistema comença a guanyar-se el sou.

5 Referències culturals amb ofici propi

Hi ha diferència entre afegir un aspecte artesanal i treballar des d’una referència cultural concreta. La segona opció pot donar al projecte una profunditat que es veu en el dibuix, les lletres, la composició i la producció. Per al 2027 m’interessa explorar aquesta especificitat: entendre d’on ve una idea i deixar que influeixi en les decisions del disseny.

Albora és un cartell artístic fet a mitjan 2025 per César Canseco i Daniel Barba López, director de Monotypo Studio; se’n va publicar la documentació el setembre del 2026. Els autors el presenten com un homenatge a la cultura mexicana. El projecte uneix il·lustració, un text poètic, tipografia i un procés d’impressió d’Estudio Taller Amapola. Les fotografies permeten observar el cartell i també el treball sobre el paper.

Albora. Il·lustració de César Canseco; tipografia de Daniel Barba López / Monotypo Studio; composició conjunta. Fotografia i registre audiovisual d’Amaury Rivera i Diana Cristina Espinoza; impressió d’Alfonso Castañeda / Estudio Taller Amapola. Projecte 2025; publicat el 14 de setembre del 2026. Obra i procés.

Cartell Albora amb il·lustració simètrica, lettering i text en composició vertical
El cartell Albora relaciona il·lustració, lettering i text en un format vertical.
Detall del cartell Albora imprès sobre paper amb dibuix i lletres
Detall de l’obra impresa, amb la relació entre el dibuix i la composició tipogràfica.
Documentació d'Albora que reuneix tipografia, mans treballant i la il·lustració
El projecte documenta el treball manual i la preparació de les peces.

El cartell estira la composició en vertical: el gran rostre i les figures semblen apilar-se fins a ocupar gairebé tota la peça. La paraula Albora s’obre a dalt i el bloc poètic recull el conjunt a baix. Hi ha densitat, simetria i un contrast molt mesurat entre la tinta fosca i el fons càlid. Les fotografies del dibuix i la impressió afegeixen una altra capa al passeig: també ve de gust mirar com s’ha fet. El procés pot formar part de la presentació d’un projecte quan té aquesta força.

Per a una empresa, el camí pot començar en la seva història, el seu territori, un ofici o una relació amb una comunitat. Cal investigar abans d’escollir els símbols. Una referència cultural té autors, significats i contextos. Reduir-la a una textura descarregada pot deixar una aparença sense cap idea al darrere. Prefereixo que el projecte permeti explicar què s’ha triat i per què.

Com ho provaria: per a una marca relacionada amb un ofici, començaria per una eina, un gest o una història que els protagonistes poguessin explicar. Hi parlaria i desenvoluparia una interpretació pròpia amb l’il·lustrador. Primer provaria una peça principal i després una aplicació petita, com una etiqueta. Albora és una obra artística amb un context concret; el valor com a referència és en la relació entre dibuix, text i producció. Aquesta relació ens pot inspirar sense portar els seus símbols a una marca que no comparteix la història.

6 Textures i materials amb una funció

En una pantalla tots els papers semblen pesar el mateix. A la mà, una targeta, una coberta o una carpeta expliquen una altra història. M’interessa que els projectes gràfics recuperin aquesta conversa amb el suport: superfície, brillantor, relleu, transparència, plec i manera d’obrir-se. Cada decisió pot formar part de la identitat i de com es rep una peça.

Caché Atelier, un estudi d’arquitectura i interiors, té una identitat documentada per FourPlus Studio. La publicació del març del 2026 explica un treball de posicionament i un llenguatge inspirat en l’arquitectura i la confecció. Les línies, trames i geometries es combinen amb fotografies d’aplicacions físiques. La referència permet veure com una idea relacionada amb els espais arriba a la targeta i a una bossa.

Caché Atelier. FourPlus Studio; direcció creativa d’Ivaylo Nedkov; direcció d’art i disseny de Tsvetislava Koleva; estratègia de Desislava Gerasimova. Fotografia de FourPlus Studio i Caché Atelier. Publicat el 23 de març del 2026. Identitat, equip i aplicacions.

Targeta fosca de Caché Atelier amb nom i trama de línies
La targeta de Caché Atelier relaciona el nom i les línies amb una superfície fosca.
Papereria de Caché Atelier amb monograma, línies i logotip
Les aplicacions de papereria mantenen la trama i el contrast de la identitat.
Bossa de Caché Atelier amb monograma i línies aplicada en un espai arquitectònic
La bossa porta el monograma i les línies a un altre material i una altra escala.

A la targeta, les línies fines es troben amb una superfície fosca; a la bossa, el monograma creix i la trama ocupa una altra extensió. El mateix llenguatge canvia d’escala i de relació amb la llum. No cal endevinar l’acabat d’impremta per estudiar aquesta decisió. Abans de fabricar una peça pròpia, faria una prova amb el proveïdor: la fotografia d’una aplicació convida a tocar-la, però el contrast final es decideix amb el material a la mà.

Aquesta direcció té sentit en projectes on hi ha una trobada física: una proposta d’un estudi, un producte, una invitació, una publicació o un dossier. El material pot ajudar a expressar cura, lleugeresa o contundència. També afegeix condicions de fabricació. Per això interessa triar-lo amb el pressupost, el tiratge i l’ús damunt la taula.

Com ho provaria: demanaria mostres reals i produiria una prova de les zones crítiques: lletra petita, masses de color, línies fines i plecs. Després revisaria una versió digital equivalent. Una marca també s’ha de reconèixer en un PDF corrent i en una impressió d’oficina. L’acabat especial pot ser una ocasió estupenda per lluir-se; el sistema necessita funcionar els altres dies de la setmana.

7 3D per explicar i dirigir la mirada

El 3D té alguna cosa de joguina infinita: pots canviar la càmera, separar peces, entrar en un objecte o construir una superfície que encara no has fotografiat. Per als projectes del 2027 m’interessa aprofitar aquesta llibertat amb una intenció clara. L’animació i el render poden explicar una relació entre parts, presentar un producte o convertir un detall en el protagonista d’una campanya.

FutureDeluxe va publicar l’agost del 2026 la seva feina per a Nothing Phone (4a) i Headphone (a). La referència inclou imatges i pel·lícules de producte per a web i xarxes. L’estudi planteja una direcció d’art compartida entre formats, amb textures, il·luminació i transicions. A les imatges seleccionades podem observar la composició dels dispositius i l’atenció que rep cada detall.

Nothing Phone (4a) + Headphone (a). Disseny, direcció i producció de FutureDeluxe; direcció creativa de Kristian Glenn; direcció d’art d’Husni Wahab i Ali Sahba. Publicat el 20 d’agost del 2026. Campanya i equip complet.

Render del detall de càmeres i superfície del Nothing Phone 4a de FutureDeluxe
L’enquadrament acosta la càmera als volums i superfícies del dispositiu. Imatge CGI de FutureDeluxe.
Composició CGI de telèfon i auriculars Nothing de FutureDeluxe
La direcció d’art permet relacionar els productes en una composició comuna.
Auricular Nothing amb formes de color que suggereixen moviment al voltant de l'objecte
La imatge de l’auricular fa servir formes i llum per suggerir una acció al voltant de l’objecte.
Pel·lícula original de FutureDeluxe presentada al projecte. Els renders i les animacions són feina de l’estudi acreditat.

En els acostaments al telèfon, la càmera i els solcs de la superfície ocupen gairebé tot l’enquadrament. En els auriculars, un pla pot mostrar la forma completa i un altre separar-ne visualment les capes. L’escala de la imatge decideix quin detall mereix atenció en cada moment. Per presentar un producte propi, primer escriuria una seqüència de tres plans: reconèixer-lo, descobrir un detall i entendre una relació entre les parts. Després triaria la tècnica i el moviment que necessita cada pla.

Com ho provaria: escriuria una llista de tres coses que la peça ha de comunicar i prepararia un guió amb un pla per a cadascuna. Revisaria la versió sense so i el fotograma principal. Si l’objecte es presenta com a real, la representació hi ha de correspondre i els canvis visuals han de quedar clars. En web, comprovaria pes, reproducció i una alternativa estàtica. També pots veure altres aplicacions als millors dissenys web 2027.

8 Fotografia i gràfica sota una mateixa direcció

Una fotografia pot estar ben resolta i, tot i així, no trobar el lloc dins d’una identitat. Per al 2027 m’interessa treballar juntes les decisions d’imatge i composició: llum, colors, objectes, persones, espai per a titulars i relació entre enquadraments. Quan es pensa en l’ús final des de la sessió, el disseny té millors condicions per funcionar.

The Social Hub ofereix una referència útil. Jacqueline Waszkiewicz va documentar el febrer del 2025 la seva feina com a dissenyadora gràfica sènior i responsable d’aplicar la identitat, el redisseny original de la qual va fer Studio Dumbar. El projecte reuneix comunicació impresa, digital, campanyes i direcció d’art de sessions. A les imatges hi ha fotografies d’espais, menjar i moments quotidians que conviuen amb titulars clars i aplicacions de color.

The Social Hub. Aplicacions gràfiques i direcció d’art documentades per Jacqueline Waszkiewicz; identitat original de Studio Dumbar. Publicat el 12 de febrer del 2025. Treball i abast de l’autora.

Peces de The Social Hub amb fotografia, titulars i fons de color
Comunicació de The Social Hub amb fotografia, titulars i camps de color. Aplicacions de Jacqueline Waszkiewicz sobre la identitat de Studio Dumbar.
Fotografia de menjar per a The Social Hub amb mans, objectes i colors dirigits
L’enquadrament i els objectes aporten color i context a la fotografia de menjar.
Quatre fotografies de The Social Hub relacionades amb aprendre, allotjar-se, treballar i jugar
La sèrie d’imatges relaciona diferents usos sota una composició compartida.

La sèrie Learn, Stay, Work i Play fa servir quatre escenes diferents amb titulars col·locats d’una manera comuna. Les mans, el llit, el portàtil i el joc expliquen usos concrets del lloc. Les imatges de menjar mantenen aquesta proximitat: l’enquadrament entra a la taula i el color té presència als plats, la roba i els objectes. M’interessa la relació entre allò que passa a la fotografia i l’estructura que ho presenta. La identitat troba material a l’escena, a més de les lletres que s’hi afegeixen després.

Per a una marca, prepararia la sessió amb exemples d’usos reals: portada web, anunci vertical, carrusel, fullet i newsletter. Cal preveure on anirà el text i quins retalls seran necessaris. Deixar tota la feina d’adaptació per a després acostuma a produir titulars damunt de cares, fons que competeixen amb lletres i fotografies que perden el sentit quan canvien de proporció.

Com ho provaria: dissenyaria una maqueta amb la fotografia escollida abans de tancar l’estil. Després comprovaria dos retalls i un titular llarg. Documentaria il·luminació, paleta, tractament i espai disponible per a missatges. Aquesta guia ajuda a produir sessions futures amb coherència. Una biblioteca d’imatges útil permet que l’equip publiqui amb qualitat sense haver de trobar una solució nova per a cada peça.

Com triar tendències de disseny gràfic per a la teva marca

Aquestes vuit direccions ofereixen possibilitats diferents. La tria comença pel projecte que tens al davant: què necessita comunicar, qui el veurà, on apareixerà i quins recursos hi ha per mantenir-lo. Una identitat pot demanar una tipografia molt expressiva i una fotografia tranquil·la. Una publicació pot combinar il·lustració abundant amb una composició editorial continguda. La barreja es decideix per les relacions entre elements.

Jo començaria per una peça central i dues aplicacions exigents. Si la marca viu sobretot en mòbil, aquest és el primer escenari. Si presenta projectes amb dossiers, convé dissenyar una pàgina amb contingut real. Si ven un producte físic, l’envàs ha d’entrar aviat a la conversa. El tauler de referències ajuda a obrir possibilitats; les proves ajuden a triar-les.

Després revisaria la producció. El moviment necessita versions i arxius adequats. La il·lustració requereix temps i criteri per ampliar el repertori. Els acabats impresos necessiten mostres i pressupost. Un sistema modular necessita plantilles que admetin continguts diferents. Aquestes condicions afecten el resultat tant com la primera imatge de la presentació.

Per convertir el passeig en un encàrrec, imaginem un restaurant que renova les cartes i la comunicació. De MULPURE estudiaria com canviar de temporada; de The Social Hub, com fotografiar una taula que convidi a participar; de Caché, com una trama troba lloc en peces físiques. El primer encàrrec podria ser una carta, sis fotografies i una targeta. Escriuria què hem de resoldre en cadascuna abans de decidir-ne l’aspecte. Així les referències comencen a treballar per a una situació concreta.

També limitaria la quantitat de protagonistes. Si la fotografia de la taula és plena de detalls, potser el titular necessita un gest més tranquil. Si volem una carta molt gràfica, podem reservar una zona neta per als plats i els preus. Hi ha ocasions per deixar-se anar i ocasions per deixar aire. El contrast entre totes dues fa més interessant el recorregut i permet que el disseny acompanyi la informació.

Quines tendències gràfiques tenen més sentit per a una empresa petita

Començaria per un sistema tipogràfic, una paleta ben organitzada i criteris per seleccionar imatges. Són decisions que es poden fer servir en molts suports. Hi afegiria il·lustració, moviment o acabats especials quan hi hagués una aplicació concreta que els justifiqués i capacitat per mantenir-los amb qualitat.

Cal canviar el logo per actualitzar una identitat

Depèn del que falli. De vegades el nom funciona i el problema és en les fotografies, la composició o la falta de jerarquia. Revisar aplicacions reals permet detectar on es perd la personalitat. Un redisseny hauria de respondre a aquestes necessitats i definir quins elements convé conservar.

Com evitar que una tendència envelleixi massa de pressa

Relacionant-la amb una idea de la marca i comprovant que funciona en diversos usos. Si només aporta una aparença d’actualitat, pot perdre interès quan canvia el context. Una decisió que ajuda a explicar qui ets, ordenar informació o donar continuïtat a les peces té motius per continuar sent útil.

Es poden combinar impressió i moviment en una mateixa identitat

Sí. Poden compartir formes, colors i jerarquies, encara que cada suport tingui una execució diferent. Prepararia una versió estàtica sòlida i unes regles de moviment que desenvolupessin la mateixa idea. Les proves de paper i pantalla permeten resoldre les diferències de contrast i escala.

On trobar més exemples amb criteri

Els projectes complets permeten estudiar diverses aplicacions i conèixer els autors. En aquesta sèrie pots continuar amb els millors dissenys gràfics per al 2027 i comparar com es desenvolupa cada identitat. Les fonts d’aquesta pàgina enllacen amb la documentació original per ampliar imatges i crèdits.

Si vols aplicar aquests recursos a una marca, et puc ajudar des del disseny gràfic i la identitat corporativa. Podem començar revisant les teves peces actuals, triar què necessita canviar i preparar un sistema amb recorregut. Explica’m el projecte i veurem on val la pena posar l’energia creativa.