Nom i jerarquia
Decidir quin protagonisme tenen el nom, els socis, un descriptor i una possible marca abreujada.
——
Disseny de logotips i identitat per a estudis d’arquitectura. Definim nom, firma, versions i aplicacions amb dossiers, plànols i projectes reals de l’estudi.
Sector
La identitat ha de reconèixer l’estudi i conviure amb la seva obra.
L’encàrrec d’un logo per a arquitectura comença pel nom, la posició de l’estudi i els formats on presenta la seva feina. Es comparen firma tipogràfica, símbol i composicions amb informació real. El resultat s’ha de poder aplicar a dossiers, plànols, propostes i canals digitals amb criteris compartits, a més de funcionar com una marca aïllada.
Decidir quin protagonisme tenen el nom, els socis, un descriptor i una possible marca abreujada.
Provar la firma completa i reduïda, una tinta, mides petites i fons amb fotografia.
Preparar regles i exemples que serveixin per a un dossier, plànol o proposta nous.
Porta el nom actual, una mostra de projectes, un dossier, un plànol i els suports que necessites renovar. Acordarem quins elements tenen valor i qui valida les propostes. El pressupost separarà disseny, aplicacions i pautes d’ús de la impressió, la fotografia i el desenvolupament web, si també s’encarreguen.
Una firma és una part de la identitat. Tipografia, color, composició i ús d’imatges fan que un dossier o una proposta continuïn semblant del mateix estudi. L’encàrrec identifica quines peces calen ara i quines es desenvoluparan més endavant. Així es pot comparar una proposta de logo amb una d’identitat sense confondre els lliuraments.
La revisió inclou nom i descriptor en mides petites, una versió a una tinta i composicions al costat de fotografia o plànols. També convé provar títols llargs, crèdits i dades de projecte. Aquestes situacions permeten valorar el disseny amb restriccions reals, a més de revisar una presentació visual.
Abans de substituir la firma, revisem què reconeix l’equip i què funciona als materials actuals. Pot ser suficient ordenar versions, proporcions i aplicacions. Quan es canvia la direcció, s’acorda com conviuran els documents anteriors i quines peces s’han d’actualitzar primer.
La proposta concreta les aplicacions, els arxius d’edició i producció, els formats i les pautes que rebrà l’estudi. Les famílies tipogràfiques i les seves llicències s’identifiquen per separat quan correspon. La impressió de materials i una web nova es pressuposten com a feines diferenciades.
Compara exemples, aplicacions i la feina necessària abans de preparar el brífing.
Depèn de l’abast acordat. Una firma pot incloure versions essencials, mentre que una identitat afegeix tipografia, color, composició i aplicacions. La proposta enumera què es dissenya i què es lliura.
Es valora juntament amb el nom, la seva llargada i els suports prioritaris. Una firma tipogràfica pot ser suficient; un símbol pot aportar una versió curta. La decisió es pren amb proves d’aplicació, no com un requisit automàtic.
Sí. Primer es revisen els arxius, la lectura, les versions i les aplicacions actuals. A partir d’aquí es defineix què conservar i què necessita canviar, amb els responsables de validació identificats.
El nom, una mostra de projectes i documents, les aplicacions prioritàries, els terminis previstos i qui aprovarà el disseny. Si hi ha una identitat prèvia, els seus arxius i normes ajuden a concretar la feina.
Són abasts que es concreten per separat. El pressupost identifica disseny, arxius i aplicacions; si també hi ha producció impresa o desenvolupament web, se’n detallen els lliuraments i les dependències.
Una selecció de treballs amb context, decisions i resultat.
Explica’ns en quin punt esteu i valorarem el millor enfocament per al projecte.
