Els millors logos d’arquitectura d’aquesta selecció per al 2027 ofereixen més possibilitats que dibuixar una casa damunt del nom de l’estudi. Hi ha lletres que canvien de ritme, formes que s’entenen com a volums, monogrames que s’obren als materials i firmes que conviuen amb dibuixos fets a mà. L’arquitectura té molt per explicar. La seva identitat visual també pot tenir veu pròpia.
Recupero el passeig que vam començar amb els exemples anteriors de logos d’arquitectura amb vuit projectes documentats pels seus dissenyadors. M’interessen tant els noms i els símbols com el seu comportament en targetes, dossiers, senyalística i pantalles. Un logo guanya una altra dimensió quan surt de la diapositiva inicial i comença a relacionar-se amb la feina de l’estudi.
2027 és l’edició d’aquesta recopilació per inspirar noves identitats. Els projectes es van publicar el 2025 i el 2026 i trobaràs la font al costat de cadascun. La tria i l’ordre són meus. El recorregut reuneix firmes molt expressives i d’altres més contingudes, amb aplicacions que els autors presenten com a part del sistema visual. M’interessa veure què pot aportar cada direcció a un estudi amb projectes i necessitats propis.
1 HAOS converteix el nom en geometria
HAOS obre la selecció amb unes lletres que semblen fetes de peces. El treball de Margarita Timofeeva, publicat el gener del 2026, desenvolupa identitat i disseny web per a un estudi d’arquitectura. L’autora explica que el concepte consisteix a mostrar part del procés que acostuma a quedar darrere del resultat final. A les aplicacions, la retícula continua visible i les lletres es construeixen amb formes geomètriques.
HAOS Branding and Web Design. Margarita Timofeeva. Publicat el 10 de gener del 2026. La imatge de capçalera i les aplicacions d’aquesta secció pertanyen a la seva presentació. Identitat completa i autora.
La O és gairebé una massa circular i la S encadena dues corbes àmplies; entre elles, els petits buits fan treballar l’ull. El nom sembla construït i té un punt juganer que s’agraeix en aquest territori. L’autora relaciona l’accent vermell amb el maó, una referència escollida pel fundador. Quan entra la resta de la informació, els titulars més senzills i la retícula visible canvien d’escala: el gest gran troba una estructura on viure.
M’agrada que la idea del nom continuï a les aplicacions. La retícula, les línies i les formes de fons tenen relació amb la firma. Això permet que una pàgina conservi personalitat encara que el logo ocupi poc espai. És una qualitat interessant per a un estudi que mostra projectes molt diferents: la identitat pot donar continuïtat sense obligar totes les imatges a assemblar-se.
Què estudiaria per a un altre projecte: l’equilibri entre caràcter i lectura. Una lletra transformada ha de continuar sent identificable per a qui veu el nom per primer cop. Provaria la firma petita, l’enviaria en una proposta real i en comprovaria la versió a una tinta. També revisaria com es llegeix damunt d’una fotografia. La geometria pot fer molt de soroll visual; convé reservar zones tranquil·les per explicar el projecte.
2 FORM A combina precisió i dibuix
FORM A, el projecte de Studio Otwarte publicat l’octubre del 2025, presenta una altra direcció. La identitat d’aquest estudi austropolonès reuneix una firma de lletres altes, dibuixos expressius, icones i un traç de subratllat. La documentació explica que els recursos també es van lliurar com a pinzells digitals perquè l’equip pogués continuar creant dins del mateix llenguatge.
FORM A. Studio Otwarte. Publicat el 21 d’octubre del 2025. És un projecte diferent de Forma Architects, inclòs més endavant a la selecció. Redisseny i sistema visual.
La separació abans de la A i el punt final introdueixen una petita decisió que canvia la percepció del nom. Les lletres tenen una presència directa i el dibuix aporta un altre ritme. La identitat pot utilitzar esbossos, persones i gestos gràfics per obrir altres temes, a més de les fotografies d’edificis.
Aquest recurs m’interessa especialment per a estudis que volen mostrar la seva manera de pensar. Un dibuix pot parlar d’una hipòtesi, un procés o un ús de l’espai. La fotografia del projecte acabat té una altra funció. El sistema permet que tots dos convisquin i que la identitat tingui material per comunicar abans, durant i després d’una obra.
L’entrega de pinzells digitals és un dels detalls més interessants del projecte. Permet que el dibuix continuï quan s’acaba l’encàrrec d’identitat. Per a un estudi que publica processos, l’eina pot tenir usos molt concrets: assenyalar una circulació sobre un plànol, marcar una decisió en una fotografia o dibuixar una hipòtesi encara oberta. Faria la prova amb una peça creada per algú de l’equip. Aquí veurem si el llenguatge és còmode de fer servir i conserva el caràcter.
Què estudiaria per a un altre projecte: la relació entre la firma estable i els recursos expressius. Faria una proposta amb text llarg, una portada amb fotografia i una altra amb dibuix. Si totes tres es reconeixen com a família, la identitat té marge per créixer. El groc pot ser una firma de color potent, però en revisaria el contrast i l’ús abans de portar-lo a totes les superfícies.
3 L+D Archatelier treballa amb capes
L+D Archatelier és una identitat publicada el setembre del 2025 per l’equip de vonk. El nom reuneix les inicials de Leonid i Daria, els fundadors de l’estudi. La firma combina figures quadrades i circulars i disposa d’un símbol més curt. La presentació desenvolupa la idea de contrast entre formes i fa servir zones obertes per incorporar imatges i materials.
L+D Archatelier. Naming i concepte de Viktor Ostrowsky i Vad Bunkoff; identitat i desenvolupament de Viktor Ostrowsky; manual de Viktor Ostrowsky i Tatyana Ponomarenko. Publicat el 3 de setembre del 2025. Projecte i equip complet.
El conjunt té una silueta molt compacta, gairebé com una seqüència de volums. Les figures generen un ritme que pot continuar en patrons i composicions. Quan una imatge entra en un dels buits, la identitat guanya una altra capa sense canviar tota l’estructura. La forma continua sent el punt de referència.
La portada del dossier aprofita els buits per deixar entrar la imatge del projecte. La firma és al davant i el context apareix al darrere. A la sèrie d’arxivadors, petits fragments de color distingeixen treballs dins d’una estructura comuna. És una relació molt pròpia de l’arquitectura: reunir projectes diferents sense obligar-los a assemblar-se. Els autors estenen la idea a un estoig amb mostres seleccionades amb el client; el procés també troba una forma física de conservar-se.
La versió abreujada també mereix atenció. Un avatar, una etiqueta o un llapis admeten menys informació que una portada. Preparar una marca curta ajuda a resoldre aquesta diferència, sempre que mantingui relació amb el nom complet. En la primera trobada amb un estudi, la firma completa continua sent important per identificar-lo.
Què estudiaria per a un altre projecte: el límit de la variació. Provaria les zones obertes amb una fotografia clara, una de fosca i una textura amb molt de detall. Després comprovaria una versió completament plana. Si la identitat conserva la forma en aquestes condicions, podrem fer servir la capa variable amb més llibertat. Les parts petites han de continuar sent reproduïbles en els suports quotidians.
4 ALTO relaciona símbol i direcció
ALTO project bureau, de Hardy Branding, Nikita Zhbanov i Daria Frolova, presenta una identitat del 2025 per a un equip d’arquitectura, disseny, enginyeria i planificació. Segons els autors, el símbol representa un canvi de perspectiva espacial i una superfície que ascendeix. La forma acompanya el nom i s’estén a les aplicacions amb corbes, llum i zones de color.
ALTO project bureau. Hardy Branding, Nikita Zhbanov i Daria Frolova. Projecte 2025; publicat el 27 de juny. Identitat i aplicacions.
A ALTO, una corba compacta pot ser el símbol al costat del nom i créixer fins a ocupar tota una superfície. Les ones lluminoses de les aplicacions li donen profunditat, mentre que les targetes deixen més espai a una versió plana. M’interessa aquest canvi d’intensitat: la imatge principal pot tenir molta atmosfera i la identificació diària continuar sent breu. El verd relaciona totes dues trobades sense exigir que totes les peces portin el mateix efecte.
M’interessa observar quan apareix la firma completa i quan la forma pot funcionar amb més autonomia. En un senyal hem d’identificar l’estudi. En una coberta, el símbol pot tenir més espai i convertir-se en imatge. Preparar aquests usos evita que cada aplicació s’hagi d’inventar una proporció nova.
La referència també permet pensar en la comunicació d’un equip multidisciplinari. Una identitat pot expressar una idea comuna sense dibuixar una icona separada per a cada servei. El símbol s’ha de sostenir per la forma i per la coherència de les aplicacions; una explicació del concepte el pot enriquir, però la peça hauria de funcionar abans de llegir-la.
Què estudiaria per a un altre projecte: la lectura del símbol a mides petites, la distància entre forma i nom i la reproducció a una tinta. També revisaria com s’identifica l’estudi en una portada amb pocs elements. La síntesi pot donar molta força quan la proporció i l’espaiat estan ben resolts.
5 Caché Atelier connecta nom i matèria
Caché Atelier també apareix a les tendències de disseny gràfic 2027, on em detinc en materials i aplicacions. Aquí interessa mirar la relació entre la firma i el monograma. FourPlus Studio documenta una identitat que reuneix arquitectura i interiors sota una mateixa marca, amb una geometria més compacta i un sistema de línies i trames.
Caché Atelier. FourPlus Studio; direcció creativa d’Ivaylo Nedkov; disseny i direcció d’art de Tsvetislava Koleva; estratègia de Desislava Gerasimova. Fotografia de FourPlus Studio i Caché Atelier. Publicat el 23 de març del 2026. Identitat i crèdits.
La documentació indica que ITC Avant Garde Gothic va ser la base per desenvolupar el logotip. M’interessa com el pes i la geometria de les lletres es relacionen amb les línies més fines del sistema. La firma pot ocupar poc espai i continuar sent clara; les trames aporten detall a la composició que l’acompanya.
El monograma ofereix una altra escala de comunicació. Les inicials s’integren en una figura que admet aplicacions més breus. A la bossa, per exemple, apareix amb una presència diferent de la del nom en una targeta. Aquesta varietat ajuda a donar recursos a la identitat per a suports diferents sense canviar de caràcter.
FourPlus explica que Caché va arribar amb la idea de crear una altra marca per als projectes privats. L’anàlisi va portar a reunir aquesta línia i els encàrrecs corporatius sota una identitat comuna. El context explica millor el sistema: les lletres i les trames poden acompanyar interiors diferents, mentre les fotografies mostren a qui serveix cada espai. Abans de separar una marca en dues, val la pena revisar si el problema és en la identitat o en els projectes que triem mostrar.
Què estudiaria per a un altre projecte: la convivència del nom i el monograma al dossier, a la web i en una aplicació petita. Demanaria proves impreses de les línies més fines i verificaria el contrast en pantalla. Una identitat pot recolzar-se en detalls delicats si també disposa d’una versió senzilla per a les situacions menys favorables.
6 Forma Architects ordena l’espai entre paraules
Forma Architects, presentat per Electric Brand Consultants i Irina Skabelkina el novembre del 2025, resol la firma amb dues paraules que es desplacen. La identitat fa servir una composició tipogràfica i una estructura que continua en targetes i cartells. Les imatges permeten estudiar quant de caràcter pot aportar una decisió de posició, fins i tot amb unes lletres d’aparença continguda.
Forma Architects. Electric Brand Consultants i Irina Skabelkina. Publicat el 17 de novembre del 2025. Sistema d’identitat i comunicació.
L’espai entre les paraules forma part del logo. Forma ocupa una primera línia i Architects comença desplaçada, deixant una petita escala visual. Les guies de la presentació fan evident aquesta relació. Al cartell vertical, les paraules del titular utilitzen altres eixos i generen un joc de plens i buits. Hi ha pocs elements i molta decisió en el lloc on comença cadascun. El nom té la seva pròpia arquitectura gràfica.
La tria obliga a pensar bé en l’ús del logo. Una firma amb dues línies i un desplaçament pot necessitar més amplada que un nom horitzontal. A la capçalera d’una web, una targeta o una portada de dossier, cal reservar aquest espai des del disseny. Col·locar-la després en un forat improvisat acostuma a debilitar la idea.
També convé revisar la relació entre la mida del nom i la de la informació que l’acompanya. A les aplicacions de la referència, els titulars tenen un paper propi i la firma conserva una posició d’identificació. Aquesta jerarquia permet que el contingut de l’estudi tingui protagonisme.
Què estudiaria per a un altre projecte: fins a quin punt la identitat depèn d’aquesta disposició. Provaria una portada, una targeta, un peu de document i una capçalera mòbil. Si necessita una versió secundària, la desenvoluparia amb les mateixes relacions de pes i espai. Una firma tipogràfica pot ser molt expressiva quan les proporcions responen a usos reals.
7 Dacol troba el gest en les lletres
Dacol és una exploració d’identitat d’Albano Sbardellati publicada el març del 2026. La presentació situa el logotip al centre del sistema i explica una construcció tipogràfica relacionada amb estructures arquitectòniques. El nom apareix amb talls i segments que li donen un caràcter específic; es combina amb una versió abreujada i peces de comunicació digital.
Dacol architecture Visual Identity. Albano Sbardellati. Presentació de concepte i identitat publicada el 14 de març del 2026 segons la data que mostra Behance en aquesta revisió. Construcció i sistema.
La paraula és curta i concentra el gest en les trobades dels segments. La D i les corbes tenen talls que recorden la construcció per peces; el punt final tanca la firma. L’autor relaciona aquests canvis amb encavallades i estructures i documenta un sistema que combina Helvetica Bold i Galvji Regular. Les modificacions es reserven al nom, mentre que els textos tenen una altra tasca. Així la lletra especial pot portar el caràcter sense demanar a tota la informació que faci la mateixa pirueta.
Les lletres modificades necessiten una revisió acurada. Un tall que es veu bé a gran mida pot desaparèixer quan es redueix. Un canvi en l’estructura d’un caràcter pot fer que algú el llegeixi d’una altra manera. Aquests detalls es comproven amb proves i amb persones que no coneixen el nom.
M’interessa que la presentació inclogui una versió més breu. La inicial pot resoldre aplicacions petites i conviure amb el nom en altres zones del sistema. L’ús hauria de seguir criteris clars: quan presentem un estudi per primer cop, la paraula completa facilita la identificació.
Què estudiaria per a un altre projecte: la lectura del nom a distància, la versió a una tinta i la relació entre la mida dels talls i el suport. Després prepararia una pàgina amb text real. Les modificacions de la firma poden aportar caràcter mentre la resta de la tipografia manté una lectura còmoda per a serveis, fitxes i propostes.
8 Formade construeix una silueta recognoscible
La presentació Minimal Fonctionnal Architecture Brand Identity de Raphaël Renoncourt, publicada l’abril del 2025, mostra una identitat sota el nom Formade. El símbol combina diverses formes geomètriques relacionades amb volums i espais. La referència inclou propostes de papereria, publicacions, senyalística i comunicació digital. L’interès és veure com una figura abstracta pot donar continuïtat a totes aquestes peces.
Formade, a Minimal Fonctionnal Architecture Brand Identity. Raphaël Renoncourt. Publicat el 6 d’abril del 2025. Les imatges són la presentació del sistema visual de l’autor. Símbol i aplicacions.
El símbol es compon de tres masses que encaixen i deixen buits entre elles. A les carpetes i documents, la figura s’amplia o es retalla; a les pàgines interiors pot quedar petita i deixar espai al projecte. Els tons minerals canvien poc i permeten apreciar millor la relació entre presència i buit. M’agrada que una forma tan compacta pugui sortir del paper com a identificació i tornar-hi a entrar com a part de la composició.
El contrast entre el símbol i les lletres mereix atenció. El dibuix concentra el gest més específic i el nom manté una lectura senzilla. Aquest repartiment permet fer servir una figura potent sense complicar tota la informació. És una opció per a estudis que volen una marca gràfica amb autonomia.
Una figura abstracta també planteja una pregunta de singularitat. Hi ha moltes identitats construïdes amb volums i geometria. El resultat necessita una proporció, una silueta o una relació particular que el diferenciï dins d’aquest territori. La coherència de les aplicacions ajuda a fixar l’associació amb l’estudi.
Què estudiaria per a un altre projecte: la versió petita del símbol, la claredat dels buits i el comportament al costat del nom. També faria una prova amb una coberta molt carregada d’informació. La figura ha de poder conviure amb els projectes i les explicacions, a més de funcionar quan té tota la pàgina per a ella sola.
Com triar un logo per a un estudi d’arquitectura el 2027
Aquestes referències mostren recursos que es poden estudiar per separat: la geometria de HAOS, la relació entre firma i dibuix de FORM A, les capes de L+D o el desplaçament tipogràfic de Forma Architects. La tria per al teu estudi comença en el nom, els projectes i la manera de treballar. Una identitat hauria de relacionar aquest conjunt i facilitar-ne la presentació.
Imaginem un estudi de dos socis que prepara el primer dossier comú. Posaria damunt la taula un habitatge, un espai comercial i un projecte encara en fase de plànols. Dissenyaria la portada i una doble pàgina de cadascun, al costat de la capçalera de la web i la firma de correu. L’habitatge demana fotografia; el projecte obert ha d’explicar decisions. La varietat obliga a comprovar què uneix l’estudi quan encara no tenim una col·lecció d’imatges perfectes.
Després definiria quina part de la identitat tindrà més caràcter. Pot ser el nom, un símbol, una tipografia de titulars o un llenguatge d’imatges. No totes les parts necessiten el mateix protagonisme. Si el portfolio conté fotografies molt expressives, potser convé una firma que les acompanyi amb claredat. Si l’estudi ha de comunicar processos, el dibuix o una retícula poden ampliar-ne els recursos.
Després compararia la firma completa amb la versió breu en aquests documents. A la portada del dossier interessa que s’aprengui el nom; als peus de les pàgines, una marca petita pot donar continuïtat. Deixaria exemples preparats amb títols llargs, crèdits i localitzacions reals. Un manual comença a ser útil quan permet resoldre la proposta següent, a més de presentar les versions del logo.
Proves que faria abans de tancar el disseny
Primer, una impressió petita a una tinta. Permet veure si sobreviuen els espais interiors i les línies fines. Després, una capçalera mòbil amb el menú real. Aquí apareixen problemes de proporció que una diapositiva gran pot amagar. Hi afegiria una portada de dossier amb fotografia i una fitxa de projecte amb molta informació.
Finalment, mostraria el nom a algú que no el coneix i li demanaria que el llegís. És una comprovació senzilla per detectar lletres que es confonen. Amb les imatges del portfolio, provaria una fotografia clara, una de fosca i una composició amb força detall. Les versions del logo han de resoldre aquestes condicions amb criteris compartits.
Si el logo té moviment, prepararia una versió estàtica sòlida i una seqüència que en conservés la identitat. Si fa servir materials o acabats especials, demanaria mostres. L’arxiu vectorial és important per produir aplicacions grans i mantenir la precisió, però la qualitat del resultat també depèn d’aquestes comprovacions en context.
Un logo d’arquitectura ha de ser minimalista
La síntesi pot ajudar a identificar un estudi i conviure amb els seus projectes. Això deixa lloc a direccions diferents: tipografia expressiva, il·lustració, color o una figura abstracta. Convé triar els recursos pel que aporten a la marca i comprovar com funcionen en els suports principals.
És millor fer servir un símbol o només el nom
Depèn del nom, les aplicacions i el caràcter que busqui l’estudi. Una firma tipogràfica pot concentrar tota la identitat. Un símbol pot oferir una versió més breu i un recurs per a les composicions. Prepararia proves de tots dos camins abans de decidir què necessita realment el sistema.
Què hauria d’incloure una identitat per a arquitectes
A més de les versions del logo, definiria tipografia, color, composició, ús d’imatges i aplicacions essencials. Dossier, proposta, documents i web mereixen exemples amb contingut real. Pots ampliar la part física amb les targetes de visita per a arquitectes de la sèrie anterior.
Quan convé redissenyar la identitat de l’estudi
Quan el sistema actual dificulta la lectura, no acompanya el tipus de projectes que presenteu o no ofereix recursos per als suports que feu servir. Primer revisaria quins elements conserven valor. La feina pot consistir a ordenar i ampliar la identitat, o a desenvolupar una altra direcció quan calgui.
Si estàs preparant una marca nova o revisant la del teu estudi, et puc ajudar amb el disseny de logos per a arquitectura i el seu desenvolupament com a identitat. La presència digital pot continuar amb una web per a l’estudi; els millors dissenys web 2027 ofereixen altres referències per a aquesta part. Explica’m què voleu comunicar i veurem com donar-hi una forma pròpia.