Aquest post és un clar exemple de com d’interessant és la fusió de conceptes tan distants en el temps com l’art de l’origami i el disseny geomètric que tan de moda s’ha posat en els darrers temps.
És cert que el disseny gràfic geomètric té el seu origen i beu directament de l’art de l’origami, ja que és una de les evolucions lògiques que tenia, si bé no s’havia explotat com en aquests moments.
Per als més despistats, l’art de l’origami té origen en la cultura oriental, ja que cal recordar que l’arribada del paper a Àsia va ser per la Xina. Així doncs, l’origami consisteix a crear figures a partir del paper, sense poder fer servir tisores ni cola.
Així doncs hi ha un munt de possibilitats, des del trist però efectiu avió que ens van ensenyar a fer amb un full fins a figures impossibles.
D’altra banda, el disseny gràfic geomètric s’ha posat molt de moda en els darrers temps i amb ell hem pogut veure obres espectaculars en disseny de logotips, cartells i tipografies.
En aquest sentit no podem obviar ni passar per alt el fet que el disseny gràfic geomètric s’ha utilitzat abans de l’auge actual.
Així doncs és obligat destacar-ne la utilització per complet o en alguna de les seves característiques, com l’Art Déco, el Cubisme, el Futurisme o l’Art Pop.
A l’exposició «Parallel» es va poder veure la trobada entre l’origami i el disseny gràfic geomètric, on l’artista Ross Symons (àlies White on Rice) ens va mostrar les seves obres.
Als RedBullStudios de Ciutat del Cap es van poder veure quadres De Si i treballs en paper de Ross, tots ells marcats per l’ús de colors brillants i vibrants, amb intricats entramats de les seves peces.
Des del seu primer xou, mentre Ross collia èxits amb el seu origami, alhora començava a encarregar-se de crear la feina per a diverses marques.
El disseny gràfic geomètric consisteix en la creació d’una obra de qualsevol tipus (animació, dibuix, videojoc, disseny estètic, etc.) mostrant únicament la superfície dels objectes a través de formes geomètriques.
En principi la idea sortia del Low Poly, una malla poligonal per a gràfics 3D que dividia la superfície dels objectes en un nombre reduït de polígons.
A partir d’aquesta malla es podien renderitzar aquests gràfics més ràpid, ja que tenen menys detall.
Així, amb l’afany de rescatar tècniques i conceptes del passat, molts artistes gràfics van posar la mirada en l’aplicació d’aquestes tècniques a les seves obres.
Actualment l’efecte òptic es crea intencionadament per aconseguir una obra nova, destacant la forma a través de la seva essència i no del seu detall.
