Els millors dissenyadors freelance d’aquesta selecció per al 2027 tenen una veu que es reconeix tan bon punt apareix la seva feina. Hi ha lletres que prenen la pantalla, identitats que saben canviar de format i composicions que et conviden a tornar-hi a mirar. He reunit professionals amb una pràctica independent documentada i projectes que permeten observar les seves decisions amb detall. Anem a buscar les imatges. I, de passada, a descobrir què hi ha al darrere.
Aquesta és una selecció editorial per inspirar projectes i ajudar a comparar maneres de treballar. L’edició 2027 reuneix referències consultades l’octubre de 2026, amb les dates originals i els col·laboradors indicats en cada cas. Els exemples poden ser anteriors: ens interessa la capacitat d’una idea per sostenir una identitat, una interfície o una sèrie de peces. Quan l’autor presenta un concepte o un projecte personal, ho indicaré com a tal.
El titular parla de dissenyadors freelance i la selecció manté aquesta amplitud. Hi trobaràs direcció d’art digital, disseny d’interfície i identitat visual. Cada perfil té un terreny propi. Per preparar un encàrrec, miraré quina part va fer la persona, com es relacionen les seves peces i quines decisions podria necessitar el meu projecte. Un portafolis amb personalitat ofereix molt material per a aquesta conversa. Sobretot quan permet anar més enllà de la portada.
Si ja busques un dissenyador web freelance, pots recórrer els exemples amb una pregunta senzilla: quin llenguatge visual encaixa amb la teva marca i amb el contingut que has de presentar? Per continuar mirant pàgines completes, també tens la selecció de millors dissenys web 2027. Aquí posarem nom a les persones i mirarem la seva feina de prop.
Daniel Spatzek porta el portafolis al terreny de joc
Daniel Spatzek posa pintura clàssica, lletres disperses, fletxes enormes, un televisor i un plàtan al seu portafolis. Hi ha material per entretenir-s’hi. La presentació de dnlsptzk IV, l’edició de 2022, té aquest gust per barrejar referències i deixar que cada secció es permeti alguna cosa pròpia. La tipografia connecta el recorregut, tot i que el fons i els objectes canvien força d’una pantalla a l’altra.
El seu perfil professional combina la pràctica freelance de disseny gràfic, direcció d’art i desenvolupament creatiu amb el paper de fundador de Spatzek Studio. El cas conserva el crèdit conjunt «Spatzek Studio / Daniel Spatzek» per a direcció d’art, disseny i desenvolupament. La fitxa d’Awwwards documenta el Site of the Day del 16 de juny de 2022. Aquí recuperem la presentació original de l’autor, publicada a Behance aquell mateix any, com a referència de la seva manera de construir un univers personal.
La primera làmina entra amb un coral que ocupa tot el fons i un títol negre de gran escala. Dins la pantalla, la pintura i les lletres blanques es creuen amb fletxes i blocs de text. La composició té força energia de collage. Hi ha una voluntat evident de convertir el nom propi i les petites frases en material gràfic. Pots mirar primer la imatge general i després anar-hi trobant detalls. El portafolis proposa precisament aquest joc d’atenció.
La làmina d’aplicacions canvia les proporcions de la pantalla i conserva la barreja. Les lletres, les fletxes i els blocs de text es redistribueixen sobre el fons pictòric, mentre les petites etiquetes de navegació continuen a dalt. Aquestes presentacions ajuden a comparar com una mateixa idea ocupa superfícies diferents. M’interessa aquesta capacitat de variar una composició sense abandonar el registre visual del projecte.
El vídeo original recorre una altra part del portafolis. Un televisor situat en un camí mostra imatges dels treballs mentre la llista ocupa el costat esquerre. Després la gravació arriba al procés de treball, les preguntes freqüents blaves i un tancament dominat pel plàtan. Els canvis d’ambient formen part del caràcter d’aquesta web personal. La navegació d’etiquetes petites es manté com a referència dins d’aquestes escenes amb tanta presència.
La làmina del llistat permet aturar-se en el recurs del televisor. El paisatge fa d’escenari i la pantalla de l’aparell conté la imatge del projecte, amb els noms reunits en una llista. Més avall apareix la presentació personal, amb retrat i una gran paraula dedicada als reconeixements. La imatge mostra dues maneres de portar informació a l’univers del portafolis: un objecte que presenta els treballs i una fotografia que acompanya la identitat de l’autor.
El procés s’explica amb caixes de CD sobre coral. Les etapes numerades i la retícula els donen un ordre; les portades afegeixen un altre to a la presentació. Briefing, avaluació, desenvolupament i revisió tenen aquí una imatge associada. És un detall que m’agrada perquè és concret: una secció de procés pot explicar com es treballa i, alhora, dir alguna cosa de qui firma la web. Les caixes de CD fan força feina en aquest segon aspecte.
Les FAQ tenen un fons blau i un retrat infantil emmarcat. El tancament se’n va al negre i deixa que un plàtan enorme comparteixi espai amb les lletres blanques de contacte. L’humor travessa dues seccions que acostumen a demanar informació pràctica: preguntes i contacte. En un portafolis personal, aquestes decisions ajuden a reconèixer una veu. El plàtan, per descomptat, no s’ha quedat a mida d’icona. Ve a ocupar la seva part de pantalla.
L’autor marca la versió alternativa com una proposta inicial no utilitzada. Manté lletres blanques, fletxes i estructura general sobre un altre fons de pintura clàssica. Comparar-la amb la primera làmina permet veure com canvia l’ambient quan se substitueix la imatge. La presentació del procés té valor precisament per això: deixa mirar una decisió abans de quedar-se amb la composició final.
La làmina d’il·lustracions mostra detalls i intervencions dins els fons pictòrics. En el principal apareixen elements incorporats a l’escena i retalls que permeten observar-los de prop. Després s’hi documenta una altra alternativa no utilitzada. Són imatges que expliquen el treball sobre el material de referència; les pintures originals conserven la seva autoria. La identitat del portafolis neix de la relació entre aquestes intervencions, les lletres, les escenes i els objectes del recorregut.
I encara queda la secció oculta. La presentació reuneix pistes sota un gran títol serif blanc i una columna repetida d’avisos de spoilers. Ho llegim com a documentació d’una capa de joc del portafolis de 2022, sense donar per provat el funcionament a la web actual. Com a referència editorial, mostra una altra decisió de personalitat: reservar una part del contingut al descobriment i utilitzar les pistes com a material gràfic.
Miraria la feina de Daniel per a una direcció d’art que pugui sostenir una veu molt personal al llarg de diverses seccions. El cas deixa veure portada, llistat, presentació, procés, preguntes i contacte. Em quedaria amb aquesta amplitud quan preparés un encàrrec: definir quins espais necessiten caràcter propi i quins elements mantindran el fil entre ells. També pots continuar explorant les tendències en disseny gràfic 2027. Aquí hem vist que la personalitat pot arribar força lluny. Fins i tot a la fruitera.
dnlsptzk IV, portafolis de 2022. Direcció d’art, disseny i desenvolupament: Spatzek Studio / Daniel Spatzek. Imatges i vídeo de la presentació original a Behance. Site of the Day del 16 de juny de 2022 a Awwwards. Perfil freelance i de fundador consultat el 13 d’octubre de 2026 a la seva fitxa professional.
Núria Madrid i un color que dona per a tota una identitat
Núria Madrid porta a Mòdul un blau intens, un coral càlid i unes formes que semblen tenir el focus en un altre lloc. El desenfocament els dona una presència molt particular: veus blocs, corbes i superfícies lluminoses, però també una atmosfera que pot canviar de composició sense perdre la veu. Ve de gust mirar el color de prop. I aquí hi ha unes quantes maneres de fer-ho.
La dissenyadora creativa treballa des de Barcelona i el seu perfil professional ofereix col·laboracions freelance. El portafolis presenta Mòdul com un projecte d’identitat visual i disseny de marca desenvolupat en un esprint, al voltant d’un sistema d’espais de treball col·laboratius. Les imatges de pantalles i publicitat són aplicacions que il·lustren aquesta proposta. Observarem com es distribueix la identitat entre els formats.
La primera composició deixa que els volums parlin sols. El coral recorre els blocs, el blanc recull la llum i el blau ocupa el fons. El gra afegeix una textura visible dins les zones suaus. La barreja té personalitat fins i tot abans d’incorporar un nom. Per a una identitat que necessiti moltes imatges de suport, aquesta capacitat de ser reconeixible pel color, la forma i el tractament ofereix un punt de partida força fèrtil.
El panell general ensenya com entra tot en conversa. El símbol modular reuneix peces quadrades; el nom Mòdul apareix en una serif; el blau, el coral i els tons clars es reparteixen entre fons, pantalles i targetes. També hi veiem acreditacions, una aplicació al telèfon i un detall de navegador. Hi ha contrast entre la geometria del símbol i el dibuix de les lletres. La marca es pot permetre variacions d’imatge perquè aquests components li donen una estructura reconeixible.
La imatge següent canvia les formes i conserva la temperatura del conjunt. En una composició apareixen blocs; en l’altra, corbes més arrodonides. Totes dues mantenen el blau, el coral i aquesta frontera tova entre colors. És una bona mostra del que pot aportar una dissenyadora freelance quan l’encàrrec demana un sistema visual amb recorregut: diverses peces relacionades que permeten renovar la composició sense estrenar una identitat cada vegada.
En l’aplicació sobre tauleta, el fons ocupa tota la pantalla i el missatge se situa al centre amb una serif blanca. La navegació queda a dalt i l’acció, sota el titular. La fotografia de presentació permet veure la proposta dins un format horitzontal. Ens interessa la jerarquia que planteja: el color porta la veu de marca i el text fixa un punt de lectura dins d’aquesta superfície força expressiva.
Els muntatges publicitaris canvien d’escala. Al suport horitzontal, el text s’estira per la zona superior i la firma es queda a baix. Al vertical, el missatge es reparteix en més línies i el blau té més recorregut. Tots dos conserven l’ambient de la identitat. Aquests mockups mostren com es proposa adaptar el disseny a l’espai disponible; són material per valorar la direcció d’art de la marca, sense atribuir-los una campanya instal·lada.
El telèfon condensa de nou el sistema. Símbol a dalt, missatge centrat i una targeta translúcida més avall. El tractament del fons continua present, però la targeta crea una zona diferenciada per a un altre contingut. Aquesta mena d’aplicació ajuda a estudiar la feina d’un dissenyador més enllà del logotip: podem mirar com organitza nivells d’informació quan la superfície es fa estreta i el contingut necessita avançar cap avall.
El vídeo presenta targetes verticals que es desplacen horitzontalment. Cadascuna manté el nom a la part alta, petits motius geomètrics al centre i un missatge a baix. El fons canvia entre variacions blaves i coral. La seqüència deixa veure diverses peces relacionades dins d’un mateix esquema. El moviment serveix per presentar-les i comparar-ne el parentiu visual: el color varia amb alegria i l’estructura manté el fil.
L’última composició torna als grans blocs desenfocats. Té més pes blau, un accent coral i una zona blanca molt oberta. Després de les aplicacions, aquesta imatge ajuda a reconèixer els ingredients que travessen tot el cas. La identitat disposa d’una textura i d’una manera pròpia de construir els fons. Aquest material pot acompanyar nous suports sense dependre sempre de la mateixa imatge.
Miraria la feina de Núria per a un encàrrec en què la identitat i el disseny gràfic hagin de sostenir una família de peces. Mòdul permet comparar components, variacions i aplicacions dins un sol projecte. Quan preparés el brífing, enumeraria quins formats necessita la marca i quins requereixen una composició pròpia. Aquest detall converteix la inspiració en un abast de treball que es pot discutir. Aquí el color té recorregut; convé donar-li bons llocs on aparèixer.
Mòdul. Identitat visual i disseny de marca: Núria Madrid. Projecte presentat com un esprint de disseny; aplicacions i mockups segons la fitxa original. Pràctica freelance consultada el 13 d’octubre de 2026 al seu perfil professional de Behance.
Serhii Churilov i una presentació de producte que entra amb força
Serhii Churilov posa el Koenigsegg Gemera en una escena negra, amb reflexos, groc i lletres d’una mida considerable. El cotxe té espai per canviar de perspectiva i el missatge pren bona part de l’amplada. És una proposta amb ganes d’espectacle. La força rau en com relaciona la imatge del producte, la tipografia i els petits controls que apareixen al voltant.
El director d’art i dissenyador digital es presenta com a freelance a la seva pàgina professional, amb base a Kyiv. La fitxa de Koenigsegg descriu un concepte de web promocional i li acredita direcció d’art, disseny web i motion. La música i el disseny de so corresponen a Dmitry Tkach, i la gestió a Danylo Matvienko. Les pantalles i els vídeos que analitzem pertanyen a aquesta proposta de disseny.
La portada confronta dues escales. El cotxe ocupa el centre amb un reflex que amplia l’escena cap avall; el gran titular travessa l’amplada i el groc destaca una part del missatge. Sobre la carrosseria, petits punts assenyalen zones d’interès. L’emblema queda a dalt, separat de la resta. La composició permet que una imatge de producte convisqui amb una frase contundent i amb detalls d’interfície més discrets.
L’animació del nom i de l’emblema proposa una altra entrada a l’univers gràfic. Al clip, les peces negres apareixen sobre un camp gris i s’agrupen damunt del nom. El contrast entre figures petites i una superfície buida concentra l’atenció en la construcció del símbol. Valorem aquí la proposta de moviment aplicada a la marca de Koenigsegg, que ja té aquest emblema com a part de la seva identitat.
El pla de la roda s’atreveix a acostar-se molt més. Un anell de llum càlida ocupa l’interior mentre la carrosseria grisa es manté continguda contra el fons negre. La diferència entre aquesta llum i la resta de l’objecte fa que el detall guanyi presència per si mateix. És una bona mostra de direcció d’art de producte: triar una part, construir un enquadrament i donar-li un tractament que encaixi amb l’escena general.
El vídeo de portada comença amb els fars sobre la foscor i després presenta el vehicle, el titular i els punts grocs. Les perspectives del cotxe canvien dins la seqüència, mentre la composició conserva les referències principals. El reflex ajuda a sostenir aquesta posada en escena. Fa goig mirar com el producte ocupa el seu lloc entre una frase enorme i elements d’interfície de mides ben diferents.
La vista posterior afegeix un altre accent: els pilots vermells. La línia groga travessa la base i el reflex duplica alguns detalls del cotxe. Amb molt pocs colors, l’enquadrament canvia el centre d’interès respecte de la portada. En una selecció de dissenyadors freelance, aquestes imatges complementàries importen perquè permeten observar el criteri que manté un conjunt. Aquí canvien l’angle i les llums; l’ambient continua pertanyent al mateix projecte.
El clip dedicat a l’espai i l’estètica obre les portes i mostra l’interior groc. El gran títol queda a baix, els controls continuen als marges i una peça de contingut complementari ocupa una zona lateral. Entre els estats que veiem es conserva l’organització de la pantalla, encara que canviï la perspectiva del producte. La proposta troba una estructura per explicar diversos aspectes del cotxe dins un mateix llenguatge.
La imatge frontal amb les portes elevades té una simetria molt marcada. Els fars retallen el vehicle i la franja groga continua pel reflex. Aquesta composició permet veure com una silueta pot convertir-se en l’element que organitza tota la pantalla. L’obertura de les portes canvia molt la forma de l’objecte, i l’enquadrament aprofita aquest moment per construir una imatge amb presència de cartell.
La seqüència d’emocions canvia a una vista des de dalt. Les línies grogues es corben a banda i banda i apareixen lectures numèriques en una columna. El cotxe i la frase mantenen el protagonisme; la resta construeix una sensació visual de velocitat. Aquestes xifres pertanyen al concepte presentat, i les mirem com a part de la composició. La decisió interessant per a un altre projecte és com combinar un punt de vista, una dada i una imatge en moviment.
El menú té la seva pròpia ració de tipografia gegant. Canvia a un fons clar, apila entrades negres inclinades i utilitza el groc per destacar-ne una al vídeo. L’emblema es manté a dalt i uns petits índexs acompanyen la llista. La navegació proposada participa del mateix caràcter que la portada. Quan el disseny té una veu tan marcada, retrobar-la al menú ajuda a conservar la personalitat del conjunt.
Miraria Serhii per a un encàrrec de direcció d’art digital en què el producte necessiti una presentació expressiva, amb un relat visual que connecti diverses escenes. Aquest cas ofereix material per discutir enquadraments, missatges, navegació i motion abans de desenvolupar una interfície. Per portar aquestes decisions a una web, convé definir què es dissenyarà i qui assumirà el desenvolupament web freelance. Un concepte tan gràfic dona peu a una conversa molt concreta sobre l’abast. I permet començar-la amb unes imatges que tenen força coses a dir.
Concepte de web promocional Koenigsegg Gemera. Direcció d’art, disseny web i motion: Serhii Churilov. Música i so: Dmitry Tkach. Gestió: Danylo Matvienko. Material de la fitxa original del concepte. Perfil freelance consultat el 13 d’octubre de 2026 a la seva pàgina professional.
Glenn Catteeuw i una web financera amb molt pols gràfic
Glenn Catteeuw fa que una firma d’inversió entri pels ulls amb una frase enorme, tres subratllats blaus i una bona dosi d’aire. La portada de RRE Ventures té presència de cartell. La serif negra pren el centre, els controls es queden als racons i el blau assenyala les paraules que donen joc a la composició. Hi ha caràcter des del primer cop d’ull, i també una idea que pot acompanyar la resta de la web.
El dissenyador i director d’art interactiu es presenta actualment com a freelance a la seva pàgina professional. Per a aquest projecte, la fitxa li acredita UX, UI i motion design, amb Studio Freight com a agència i RRE Ventures com a client. Aquesta distinció mereix quedar a la vista: observem la seva contribució al disseny d’una col·laboració, i no li atribuïm per defecte el codi o la totalitat de la producció.
La primera imatge concentra molt bé l’aposta. El titular queda envoltat d’un gran buit blanc, mentre adreça, telèfon i accés d’usuaris s’alineen al marge inferior amb una lletra diminuta d’aspecte tècnic. El contrast d’escales dibuixa una jerarquia clara: a dalt hi ha eines, a baix hi ha dades i al centre hi ha un missatge amb veu pròpia. És una composició amb pocs ingredients i força desimboltura en la mida.
El vídeo original amplia aquest vocabulari. A la seqüència apareixen retrats blaus, imatges de tecnologia i fotografies urbanes, mentre la frase destaca successivament «We», «best» i «distance». Les imatges comparteixen trama i color, tot i que els temes siguin diferents. El conjunt té alguna cosa de collage editorial: les peces entren en la composició, travessen el missatge i tornen a deixar-li espai. Al final del mostreig, el titular es veu sencer en negre. Analitzem el que ensenya aquesta gravació del projecte; per parlar d’una interacció concreta caldria provar-la a la web.
I després arriba la taula, que aquí també té el seu punt. «Portfolio» conserva la mida generosa del titular i encapçala una relació de companyies organitzada per nom, any d’inversió i sector. El botó de filtre negre queda separat a la part inferior. La captura permet veure com el disseny canvia de ritme quan cal consultar dades: les files es compacten i les capçaleres estructuren la lectura, sense abandonar el caràcter gràfic de la portada. La marca té lloc fins i tot quan toca ordenar informació.
La fitxa de Will Porteous posa cara al sistema. El retrat tramat ocupa la meitat esquerra; nom, càrrec i biografia viuen a la dreta. El blau transforma la fotografia en una peça que pertany a aquesta identitat, i la serif torna a donar pes al nom. Ens interessa precisament aquesta continuïtat: una decisió que semblava de portada es manté també en una pàgina d’equip. Quan un dissenyador freelance mostra diverses pantalles relacionades, podem valorar com desenvolupa una idea amb continguts diferents.
La cerca es permet canviar l’ambient: fons negre, text blanc i blau per destacar. Els resultats s’agrupen en equip, portafolis i àrees d’interès. La fila blava que veiem a la captura afegeix un estat visual reconeixible dins d’aquest repartiment. El més bonic és que la inversió de color continua sonant a la mateixa web. Manté tipografia, textura i accents, alhora que distingeix una tasca de consulta del recorregut per les pàgines principals.
A les àrees d’inversió, els noms dels sectors es tornen gairebé un cartell vertical. Climate, Consumer, Crypto i les altres entrades omplen l’esquerra amb una serif gegantina; a la dreta, el planeta apareix amb el mateix tractament blau tramat. La llista té força per si sola i la imatge aporta una altra superfície de marca. Bon material per recordar que una pàgina de contingut també pot protagonitzar la selecció visual d’un portafolis.
Per a quin tipus d’encàrrec miraríem Glenn? Per a una direcció d’art digital que hagi de connectar un concepte reconeixible amb diverses classes de pàgina, imatges i moviment. Aquest cas permet avaluar aquestes relacions amb força detall. En preparar un projecte de disseny web freelance, demanar una mostra equivalent de portada, llistat i fitxa ajuda a concretar l’abast visual que necessitem. Aquí les tres conversen entre elles. I el blau, per descomptat, ve amb ganes.
Projecte RRE Ventures. UX, UI i motion design: Glenn Catteeuw. Agència: Studio Freight. Client: RRE Ventures. Imatges i vídeo procedents de la fitxa original del projecte. Situació professional consultada el 13 d’octubre de 2026 a la seva pàgina About.
Dennis Snellenberg i una retícula que es permet fer soroll
Dennis Snellenberg reuneix disseny i desenvolupament en la pràctica freelance, i FABRIC ensenya una combinació que mereix una parada: negre profund, un volum vermell de vora lluminosa i un nom tan gran que gairebé demana una altra pantalla. Les línies fines de la retícula travessen aquesta presència gràfica i després reapareixen a les pàgines de contingut. El gest inicial té continuació. Això fa interessant mirar aquest cas sencer.
La fitxa del projecte situa la feina al Regne Unit el 2023 i acredita a Dennis el disseny i desenvolupament de la web. El branding correspon a Ché Heijnen. L’incloem com a referència del llenguatge d’aquest professional per a l’edició 2027 de la selecció, amb la data original a la vista. El seu portafolis continua presentant-lo com a dissenyador i desenvolupador freelance ubicat als Països Baixos.
La corba vermella de la capçalera té una vora que recull la llum i fa que l’objecte sembli sortir del fons negre. Les divisions verticals continuen visibles a sota. Ens agrada aquesta convivència entre una imatge amb volum i una estructura plana molt marcada: cadascuna aporta una lectura diferent a la mateixa superfície. El vermell concentra la mirada i les línies deixen preparat el terreny per ordenar els blocs següents.
El símbol de FABRIC està construït amb quatre peces al voltant d’un centre buit. Aïllat, té una escala compacta; als vídeos veurem com aquestes peces es converteixen en un altre recurs de la interfície. Per valorar un dissenyador web que treballa amb una identitat d’un altre autor, aquesta relació és molt útil: permet observar quines possibilitats troba en la marca i com les desenvolupa en pantalla. Aquí el crèdit del branding i el de la web queden diferenciats.
El primer vídeo recorre la portada i arriba a les targetes del portafolis. La paraula FABRIC ocupa una amplada tremenda, el volum vermell travessa la composició i el text descriptiu s’agrupa en una columna. Més endavant, les companyies apareixen en targetes clares amb logotip, ubicació, any i categoria. La retícula passa de sostenir un gran gest de marca a distribuir informació concreta. Hi ha intensitat en entrar i espai per consultar quan la gravació avança.
El clip dels principis recupera el símbol i l’amplia. Els quadrants canvien d’il·luminació entre els estats que veiem, al costat d’un bloc de text organitzat en etiquetes. La forma de la identitat guanya una funció dins la presentació del contingut. És un detall dels que fan venir ganes de remenar: la composició permet relacionar una peça il·luminada amb l’explicació contigua. La gravació serveix per estudiar aquesta correspondència visual sense convertir-la en una promesa sobre el comportament d’una altra web.
La secció Writing canvia a un fons clar i conserva les columnes. Els títols queden a dalt; categories, dates i fletxes s’agrupen a baix. Al vídeo, una targeta es destaca en gris i apareix el missatge «Read on Medium» prop del cursor. L’estat té prou presència per assenyalar un enllaç dins una composició força sòbria. La miniatura taronja del primer article conserva un petit eco de la paleta de la portada.
L’últim clip mostra la navegació sobre la pàgina Community. El panell blanc s’obre al racó superior dret, amb els enllaços distribuïts en una llista breu i la resta de pantalla atenuada. Després torna a quedar visible la pàgina. La mida continguda del menú contrasta amb les lletres i xifres grans del contingut. Les fletxes diagonals d’algunes entrades ajuden a reconèixer una diferència entre destinacions dins el llistat que mostra el vídeo.
Miraria la feina de Dennis per a una web en què identitat, disseny d’interfície i desenvolupament hagin de mantenir una conversa estreta. FABRIC aporta exemples de portada, portafolis, contingut editorial i navegació amb un llenguatge comú. Si prepares una web d’aquest tipus, val la pena definir des del principi aquestes quatre peces i l’abast de cadascuna. En un encàrrec de disseny UX/UI freelance, aquest exercici ajuda a concretar quines pàgines, continguts i estats d’interacció necessita el projecte. La referència visual dona peu a preguntes força pràctiques.
FABRIC, cas de 2023. Disseny i desenvolupament web: Dennis Snellenberg. Branding: Ché Heijnen. Material procedent de la fitxa original de FABRIC. Perfil professional consultat el 13 d’octubre de 2026 al portafolis de Dennis Snellenberg.
Què mirar quan tries un dissenyador freelance per al teu projecte
Els cinc perfils deixen veure maneres diferents de construir una identitat. Daniel Spatzek porta el portafolis cap al collage i l’humor; Núria Madrid desenvolupa una família de colors, formes i aplicacions; Serhii Churilov converteix el producte en una posada en escena. Glenn Catteeuw connecta una gran idea tipogràfica amb pàgines d’informació, i Dennis Snellenberg manté la conversa entre marca, interfície i desenvolupament. Cada cas aporta referències concretes per a un encàrrec diferent.
Jo començaria triant les decisions que realment necessita el meu projecte. Pot ser una tipografia amb presència, una manera pròpia de mostrar treballs, un tractament d’imatges o un sistema d’aplicacions de marca. Després les posaria en relació amb el contingut disponible. Un catàleg necessita fitxes i dades; una identitat necessita formats; una web personal té espai per parlar amb una veu molt directa. Aquesta llista ajuda a mirar el portafolis amb una intenció clara.
També revisaria els crèdits abans de comparar professionals. Un cas pot reunir branding, direcció d’art, disseny d’interfície, motion i desenvolupament amb persones diferents a cada part. Les fitxes originals d’aquesta selecció permeten conèixer algunes d’aquestes responsabilitats. Quan expliquis l’encàrrec, convé acordar què lliura el dissenyador, qui produeix imatges i textos, qui desenvolupa la web i com es comparteixen les revisions. Són preguntes que faciliten l’inici d’una col·laboració.
Per valorar un portafolis, m’agrada veure diverses peces d’un mateix projecte. La portada ensenya l’entrada; un llistat i una fitxa deixen mirar com s’organitza la informació; els estats de navegació mostren altres decisions d’interfície. En una marca, les aplicacions ajuden a observar què es conserva quan canvien les proporcions. Les imatges de Mòdul i les pantalles de RRE Ventures permeten fer precisament aquestes comparacions.
Si el teu projecte requereix disseny i desenvolupament a mida, pots consultar la meva feina com a dissenyador web freelance i concretar quines pàgines i continguts necessites. Per continuar amb la inspiració, la sèrie de millors dissenys web 2027 amplia la selecció amb experiències de marca, catàlegs i projectes culturals. Aquí ens quedem amb les persones i les decisions que fan reconeixible la seva feina. Hi ha idees per a una bona temporada de disseny. El plàtan és opcional.
Punts clau de la selecció
Com s'han triat els millors dissenyadors freelance d'aquesta selecció per al 2027?
És una selecció editorial basada en projectes que permeten analitzar decisions concretes d'identitat visual, disseny d'interfície i direcció d'art. S'ha consultat la presentació professional de cada autor i s'indiquen les responsabilitats, els col·laboradors i les fonts. L'edició 2027 reuneix referències disponibles l'octubre de 2026, amb la data original dels casos quan està documentada.
Què he de mirar al portafolis d'un dissenyador freelance?
Busca diverses peces del mateix projecte i comprova com es relacionen. En una web, compara portada, llistat, fitxa i navegació. En una identitat visual, mira el símbol, la tipografia i les aplicacions. Els crèdits ajuden a entendre què va fer el professional dins d'una col·laboració. Aquesta combinació d'exemples i responsabilitats permet preparar un brífing més concret.
Quina diferència hi ha entre encarregar disseny visual i disseny UX/UI?
El disseny visual treballa l'expressió gràfica: color, tipografia, imatges, composició i identitat. Un encàrrec d'UX/UI també defineix l'organització de la informació i les pantalles i estats que necessita una interfície. L'abast depèn del projecte. Convé indicar quines pàgines o peces es lliuraran, com es revisaran i qui desenvoluparà després la solució.
Pot un dissenyador freelance treballar amb una agència o un equip de desenvolupament?
Sí. Els casos d'aquesta selecció mostren responsabilitats i col·laboracions diferenciades. A RRE Ventures, Glenn Catteeuw acredita UX, UI i motion design amb Studio Freight com a agència. A FABRIC, Dennis Snellenberg acredita disseny i desenvolupament web, mentre que el branding correspon a Ché Heijnen. En contractar, defineix qui pren les decisions, què lliura cada col·laborador i com es coordinen les revisions.
Com puc convertir aquestes referències en un brífing per a la meva web?
Tria les decisions que t'interessen i descriu com es relacionen amb el teu contingut. Per exemple, pots demanar una jerarquia tipogràfica de gran escala, una manera pròpia de mostrar l'equip o un llistat de projectes amb metadades clares. Adjunta les referències, enumera les pàgines i els estats que necessites i acorda els recursos disponibles per produir imatges, textos i moviment.